És evident, doncs, que en aquell jardí de l’edèn, a on tots els
jocs de mans prohibits, passaven a l’esquena del comptable, algú es va menjar
la poma i ara a tots ens fan mal les dents. L’inventari de pomes i pomers,
però, sempre li quadrava. Oh, miracle.
José Luis de Aranguren, que fou un home savi, va pronunciar una sentència que ara i aquí és mes actual que mai: “Els valors morals es perden sepultats pels econòmics”. Viladecavalls, n’es un clar exemple a on alguns/es, exerceixen a la perfecció el paper de l’hipòcrita, fent un us constant d’una doble moral, estratègicament planificada.
Bona Setmana Santa a tot/es !!
ARA
Viladecavalls- Reagrupament
******
Seria lògic, doncs, que per
un tema d’aquesta transcendència, se’ns hagués facilitat el màxim d’informació
i hagués estat àmpliament debatut, no
tant sols a la comissió informativa de ple, sinó convocant reunions
extraordinàries per tractar-lo. Com ja ve se’n costum de la forma de fer de
l’actual equip de govern, quan dijous passat se’ns va convocar a la comissió
informativa pel ple d’avui, ni se’ns va voler donar la relació de factures i
proveïdors objecte d’aquesta operació financera, la qual vaig haver de reclamar
per escrit, ni se’ns va donar el pla d’ajustament al.legant que encara no
estava fet.
A la Junta de portaveus del passat dilluns, es van demanar explicacions d’algunes de les factures que ara es pretenen saldar, ja que només veure-les, com a mínim van semblar extranyes . A hores d’ara encara se’ns han de donar les explicacions i aclariments sol.licitats.
Pel que fa al pla
d’ajustament, també a la Junta de Portaveus del passat dilluns, se’ns va
explicar com funcionaven els impresos que s’havien d’omplir, però encara tampoc
estava fet. I no va ser fins ahir a la tarda que tirat per sota la porta com
una propaganda qualsevol, va aparèixer a casa, un full orfa de cap mena
d’explicació, sense cap mena de possibilitat d’intervenir-hi, i ara resulta que
tenim que votar a favor o en contra d’aquest tema tant transcendent.
Per altre part, voldria
recordar que ja el passat mes de juliol, el nostre grup va presentar al Ple una
moció per fer un pla de sanejament de les finances municipals, aprovat sense
cap vot en contra, i que per altre part, i en aquests darrers temps han fet
d’altres ajuntaments. No cal dir que vuit mesos després no s’ha fet
absolutament res, incomplint un acord de ple. També al setembre, un informe
d’intervenció municipal recomanava de
fer un pla d’austeritat que no cal dir tampoc es va fer malgrat la greu
situació de les finances municipals. I finalment, com sempre passa, el temps
acaba posant les coses el seu lloc. I ara es l’Estat qui pràcticament ens
obliga, per no dir intervé, als ajuntaments
que han demostrat una absoluta incapacitat de gestionar les seves finances.
Quina llàstima, que havent tingut temps de sobres per fer les coses be, que en
la meva opinió, ens hagués pogut estalviar d’entrar en una operació d’aquest
tipus, s’hagin de gestionar temes tant importants, depressa i corrents i finalment haguem d’anar
a parar la mà a Madrid.
Des d’un punt de vista mes
tècnic, i mirant per sobre quin serà l’origen dels recursos econòmics que han
de permetre poder respondre d’aquesta operació, que sàpiguen els ciutadans, i a
mode d’expemple, que per l’any 2013, es
pretenen estalviar uns 410.000 euros, el 68% dels quals sortiran d’apujar
impostos i nomes el 32% restant sortirà d’estalviar despeses. Dit d’un altre
manera, el nostre Ajuntament cada vegada està menys al servei del poble, i es
el poble qui, amb el seu esforç, manté o està al servei del Ajuntament.
Arribats fins aquí, nosaltres
votem que NO, a aquesta manera de portar
les finances municipals que ens ha dut fins aquí, votem que no a aquesta manera
de fer les coses depressa i corrents, amb incompliment d’acords de ple, amb
incompliment del dret a la informació dels regidors, etc, però si que votem a
favor de tenir un pla de sanejament que esperem poder anar reconfigurant amb el
temps, votem que sí, a que els
proveïdors puguin cobrar i això els hi aporti un alè d’aire fresc a les seves
finances, i per tant la suma del sí i el no serà l’abstenció. Una abstenció que
entenc, mereixia aquesta llarga explicació . “
******