Han passat ja unes setmanes des del Ple de la investidura, i el cert es que els aconteixaments s’han anat succeint sense parar. Els anirem comentant tot seguit.
El “pacte” va tenir una curta vida. I ja durant les primeres reunions es varen posar de manifest discrepàncies importants a l’hora de posar els fonaments del que havien de ser les “noves formes” de governar. Al nostre entendre, calia començar a reinventar, la societat ho demana cada dia i afrontar els problemes de “sempre” amb les solucions de “sempre” és el més fàcil, però segurament també el més improductiu i el que menys futur té.
En la nostra opinió, hi havia un excés de reunions, basat en un model tradicional de comunicació semi assamblearia, poc eficient. Un excés d’intervencionisme polític en detriment del treball dels tècnics, una falta de criteri i de valor del “temps”a l’hora de tractar els temes urgents, per no dir un repartiment de carteres que afavoreix massa a un determinat partit que no hauria de tenir el pes específic que en aquests moments té, i que a més es va quedar que no el tindria. L’economia, havia de tenir un tracte especial, ( i no pas el regidor d’economia que són coses diferents !!), ja que la seva crítica situació així ho demana. Infinitat d’assumptes pendents, com les famoses factures no comptabilitzades, pendents moltes d’elles d’acord amb els industrials, diversos litigis en curs força importants, un endeutament i una manca de liquiditat més que preocupant, la marxa del secrertari-interventor, la manca d’un sistema permanent de control de la despesa, la no existència de cap pla de viabilitat ni quelcom semblant, etc ... Al nostre entendre, doncs, el regidor d’economia, (en aquell moment se’ns havia fet a la proposta a nosaltres) hauria d’haver estat a mitja jornada i això no va rebre el suport desitjat i per tant vàrem renunciar a portar l’economia, que finalment acabaria a les mateixes mans que aquests darrers anys l’han portat, i que precisament tantes crítiques ha rebut dels partits d’esquerra. Pot ser d’aquesta manera, aquells qui han mogut els fils de les nostres finances, ho continuen fent i al cap i a la fi tot queda com estava i tots contents. O pot ser aquesta mitja jornada, algú ja la tenia al cap de concedir-la a algun càrrec de confiança, i clar, tantes mitges jornades ja no hi cavien ...
També el tema de la llibertat de vot, sempre per a qüestions molt concretes, clar, el consideràvem innegociable. Forma part de la independència de cada partit. I la contractació de càrrecs de confiança era i és innegociable. D’aquí la nostra abstenció en la creació d’aquesta plaça de treball innecessària al nostre entendre. En el ple del passat 28 de juliol, se’ns va donar la raó de forma aclaparadora. Quina llàstima no haver-ho fet abans...
També, i tornant al passat ple del dia 28 de juliol, el nostre grup va ser crític amb la sol.licitud d’un nou préstec. Un préstec, que per molt ICO que sigui, ens deixarà un endeutament més consolidat, un pagament de més interessos i més incertesa ja que una vegada més, no s’ha fet cap plantejament econòmic de futur.
Es en aquest darrer sentit, que el nostre grup va aportar la nostra moció referida a la necessitat urgent de tenir un pla de sanejament econòmic-financer, que afortunadament no va tenir cap vot en contra. Una eina imprescindible, al nostre entendre, per saber on som i sobretot cap a on anem. No cal dir, que fer un pla d’aquest tipus, no equival a un simple pla d’austeritat o a una declaració de bones intencions. Cal fer una anàlisi a fons de totes les àrees de l’Ajuntament, dels serveis que es donen, de la seva rendibilitat, veure-ho reflectit tot plegat amb números i a partir d’aquí fer propostes, prendre les decisions polítiques que calguin. Una vegada preses, reflectir-ho tot per escrit, marcar unes etapes de compliment d’objectius i clar, fer-ne el seguiment. Una vegada més, la demanda de mitja jornada per qui porti les finances, crec que està mes que justificada, ja que sinó s’haurà de fer igual contractant a professionals externs. O simplement es farà depresa i malament.
Des d’ARA, entenem que hem contribuït al canvi de rumb que necessitava el poble, un rumb, però, que al nostre entendre s’ha anat torçant i que no sabem on ens porta. Tant de bo, la tardor, a més de bolets i castanyes, ens dugui un bon pla de sanejament , uns pressupostos pel 2012 basats amb aquest full de ruta i la “calma”.
L’ultima reflexió que fem, és de tenir la sensació agredolça d’haver perdut l’oportunitat de fer coses diferents, com dèiem al començament. D’innovar. De ser valents. De començar a canviar el sistema. Tots i hem de reflexionar per mirar de fer-ho millor, ja que el vaixell és de tots !! .
ARA US DESITJA QUE PASSEU UNES BONES VACANCES.
