Després dels sis primers
mesos de nou govern, avui podem fer ja els primers comentaris de l’actual situació política al nostre poble, sens dubte un autèntic polvorí a on tot si
val per tal de destruir l’enemic i perpetuar-se en el poder.
Recordem encara la llarga època en què
Fèlix Farré va encapçalar l’alcaldia. No es pot dir que les inversions fossin
el seu punt fort però sí el seu “fair-play”, la seva capacitat de diàleg i el seu lideratge són un bon exemple d’unes
formes de fer política que hem perdut.
La posterior alcaldia amb Sebastià Homs
és va caracteritzar just pel contrari. Unes fortes inversions fetes més amb el
cor que amb el cap i una inestabilitat política total, van començar a fer
aparèixer unes feres que despertaven del llarg son de l’anterior època, amb
massa fam de poder.
La trista desaparició de l’amic
Sebastià, ens va fer pensar des de la innocència que les formes millorarien i
tots/es hauríem après la lliçó. El nou govern de transició de la Regina, lluny
de portar pau i tranquil·litat va desfermar encara més a les feres que si abans
tenien fam, ara ja estaven mortes de
gana. Els dos anys amb la Regina, no es van caracteritzar ni per inversions ni
per un retrobament amb les formes. I els plens ja començaven a ser un
espectacle propi dels circs romans. Anàvem de mal en pitjor.
Sembla, doncs, que amb un punt de
partida tant baix no costi massa començar a remuntar, però aquests sis primers
mesos no semblant haver canviat de rumb el nostre vaixell. En farem uns breus
comentaris:
· La regidoria d’hisenda, portada
per les mateixes mans, pateix de les mateixes rutines que tantes vegades han
estat posades en entredit pels partits
d’esquerres i que ara pateixen d’amnèsia. Aquells qui els darrers anys tant
durament han criticat l’economia i
l’economista, avui li perdonen els pecats ja que el necessiten com a còmplice
necessari per formar part d’un equip de
govern, que vistos els resultats obtinguts a les urnes, mai haguessin somiat.
Ens preguntem si el joc net , si la
coherència, es això...
· També aquells qui a la
precampanya electoral es sabien de memòria el nom dels culpables, que ja veien
penjats a la plaça major, avui semblen no recordar-los, ja que després de sis
mesos i molt calaixos oberts, no han aparegut probes que justifiquin el tamany de la culpa
atorgada. El mal, però, per les difamacions que alguns regidors van haver de
patir ja està fet i és que per alguns,
en política tot si val.
· Alguns temes com Viladecavalls
Multigestió continuen amb un tens impàs. Les noticies contradictòries que una
hora anuncien la pèrdua de tot plegat s’alternen amb les que encara albiren una
escletxa de llum. Mentre tant, amb sis mesos només hem estat convocats a una
sola reunió per parlar d’aquest tema, i el Consistori continua llençant cada
mes 36.000 € només amb interessos.
· L’endreç que tantes vegades
se’ns va prometre hauria d’haver començat, al nostre entendre, per marcar uns eixos bàsics que ens duguessin
amb claredat un nou rumb. Quins serveis no obligatoris ha de donar l’Ajuntament?,
quina és la plantilla necessària i quin cost a de tenir?, quines
inversions hem de prioritzar donada la poca liquiditat existent? Tenim la
policia necessària per garantir els nivells de seguretat que volem?, etc... Dit
en altres paraules, un pla de sanejament que tot i ser aprovat per un ple mai
s’ha tirat endavant. I és que ja no es
tracta de joc net o joc brut, és que ni tant sols es compleixen les regles del
joc.
I quan les coses no surten bé, com és la pujada de l’IBI, per la simple culpa de l’equip de govern que ens va obligar a votar en bloc totes les ordenances fiscals, ( ja que en aquest tema en concret de l’IBI, hi havia un acord tancat), es dona sense escrúpols la culpa a l’oposició, en lloc de reconèixer en públic uns errors que en privat si que van ser reconeguts. No sé quin qualificatiu posar-li.
Tot plegat, esquitxat com sempre, pels
qui volen imposar la seva pretesa raó a base d’insults, difamacions, amenaces, etc. Una xacra que
tampoc arribem a treure’ns de sobre i de
la qual alguns líders en fan orelles de paret . S’entesten, això sí, en
llegir llargs alegats contra la violència a les ordres del dia dels
plens, però quan aquesta els hi és favorable giren el cap i fan veure que no veuen
res. Sense comentaris ...
I el poble continua fent cada dia més pudor ,
de Coll Cardús, clar.
I els mitjans continuen parlant malament
de nosaltres.
I ARA que?. Doncs intentem unir tots els
braços per treballar tots en la mateixa direcció, la qual cosa fa que sovint
se’ns acusi, pels qui no veuen més enllà del nas, de no saber on som. El millor exemple, és la proposta perseverant
d’un govern de concentració que ha estat rebutjada amb la mateixa perseverança.
Continuo pensant que en moments difícils com l’actual, el camí l’hem de
recórrer junts. Ningú ens podrà dir que no ho hem intentat.
Finalment, crec que ha arribat l’hora
d’acceptar sense reserves la decadència política del nostre poble, molt lluny
encara de la política en majúscules que en forma d’il·lusió òptica un dia se’ns
va aparèixer.
I és en aquest escenari, ple de
discrepàncies personals irreconciliables, d’excessiva fam de poder i d’alguna sobredosi d’egocentrisme, que alguns/es no
se’n adonen que el seu temps polític ja ha passat. No és un problema de
geometria o d’aritmètica sinó de seny.
Cal un veritable centrifugat.
Necessitem
més que mai la política que concilia
l’autoritat democràtica amb el lideratge assenyat. Tant de bo el 2012 ens ho porti.
Viladecavalls s’ho mereix.
Fins aleshores, des d’ARA, desitgem a
tots els veïns i veïnes unes bones festes de Nadal i els nostres millors
desitjos pel nou any que començarà.
Viladecavalls,
10-12-2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada